Actualitat

Les nostres PLACES FORTES

Ens passa a tots: la placeta dels avis, el parc del CAP, els gronxadors del mercat… ens fem nostres els espais públics, ens hi identifiquem i ens els apropiem batejant-los al nostre gust. Però valdria la pena, un cop l’any, aixecar el cap, mirar les plaques i descobrir alguns dels noms que porten aquests refugis dedicats al lliure albir de les nostres criatures al barri.

Aquestes són les nostres PLACES FORTES:

1. 

Dona ambiciosa i tenaç, va dirigir com a Presidenta del Consell d’Administració de Biada Elizalde y Cía. marca catalana d’automòbils i motors d’aviació. Durant la seva presidència es van produir grans canvis orientats a la modernització en la companyia. Materialitzant-se finalment en un gir en l’orientació del negoci, deixant de banda els motors d’automòbils, per centrar-se únicament en el sector de l’aviació.

2.

Il·lustradora i pintora, se la considera la precursora de l’Art Déco a Catalunya. Filla del pianista i compositor Isaac Albéniz, visqué i es formà a les principals capitals europees, arribant a parlar entre set i vuit idiomes. Implicada sempre en els ambients intel·lectuals i culturals de l’època, va ser una artista polifacética. Sent un dels principals temes de la seva obra: els retrats de joves modernes, que transportaven a un ambient culte i elegant, representant un nou model de dona en cerca de la seva llibertat.

3. 

Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta. En la seva obra analitza la situació de la dona en la societat de l’època tot i que, com altres escriptores del seu temps, va haver d’amagar la seva identitat sota el pseudònim de Víctor Català. La seva segona novel·la, Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme i traduïda a més d’una dotzena d’idiomes, explica com la seva protagonista, Mila, lluita contra el seu entorn social buscant la seva pròpia veu. La Caterina és un referent indiscutible per a la llarga tradició d’escriptores en llengua Catalana.

4.

Comtessa de Provença i reina consort de Nàpols i Sicília, fou l’última comtessa catalana del comtat. Es deia que era posseïdora d’una bellesa encisadora, així com d’una forta personalitat, empenta i una gran fermesa. Aprofità que el seu marit hagués de marxar a fer la guerra a la croada d’Egipte, per governar Provença amb gran encert, lluny de la seva ombra.

5.

Constança d’Aragó i d’Entença, princesa d’Aragó i reina consort de Mallorca, filla d’Alfons III el Benigne de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller, Teresa d’Entença del llinatge dels Entença, germana de Pere el Cerimoniós (entre d’altres), esposa de Jaume III de Mallorca, néta de Jaume II d’Aragó El Just i besnéta de Jaume I d’Aragó El Conqueridor. Amb tot això al damunt, la Constança encara va aconseguir trobar temps per dedicar-se a la seva gran passió: la poesia, essent la única poetessa en formar part de important Cançoner Vega-Aguiló de poesia catalana i occitana medieval.

6.

Religiosa francesa fundadora del Sagrat Cor de Jesús. Nascuda durant la Revolució Francesa, va ser una dona carismàtica, bolcada en el proïsme i oberta als nous temps. Va prendre partit a favor de l’educació de les noves generacions de dones a través de la formació en humanitats, arts, idiomes i esport. A la seva mort, més de 9.000 alumnes eren educades en centres oberts per ella.

7.

Escriptora i activista social francesa, considerada una de les fundadores del feminisme modern. Després d’un viatge al Perú buscant les seves arrels, es divorcia del seu marit que intenta assessinar-la sense èxit. Un cop recuperada la normalitat, va empendre varies campanyes per tot França a favor de l’alliberament de la dona, els drets dels treballadors i en contra de la pena de mort, convertint-se en la primera dona en parlar del socialisme (arribant a influenciar a Karl Marx). Seva és la consigna: “Proletaris del món, uniu-vos.”

8.

Fou considerada una nena prodigi, concertista d’arpa i compositora, amb catorze anys ja era rebuda amb honors als millors teatres i salons de la noblesa d’arreu del món. Entre els seus admiradors hi constaven Lizt, Wagner o Strauss. La Clotilde, dona amb un gran compromís social, va aprofitar aquesta fama mundial per lluitar contra les injustícies i les desigualtats. Va ser una destacada antiesclavista, activista contra la pena de mort, formà part d’una associació de dones per la pau i va crear i inaugurar l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per la Dona. Amb molta clarividència va crear els Asils Internacionals de Lactància, embrions del que (molts anys després) arribaran a ser les escoles bressol.

9.

L’Anaïs va ser la primera fotògrafa professional de Catalunya, de les primeres a realitzar daguerreotips i es va especialitzar en targetes de visita. Definida com a dona extremadament enèrgica per qui la va conèixer, a l’Anaís hem d’agrair-li que fes arribar de seguida el flamant cinematògraf dels germans Lumiere a Barcelona el 1896, fent gala d’una finíssima visió de futur. Va conduir amb fermesa un exitós negoci fotogràfic familiar al llarg de tres generacions. Al seu darrer adéu, amb 82 anys, hi van assistir 45 nets i 18 besnéts!

10.

Jove de fortes conviccions, no va dubtar en deixar la sastreria familiar per creuar mig món fins a Moscou per formar-se. De tornada, participà en la creació del Partit Comunista Català (PCC), Joventuts del qual fou nomenada Secretaria General. Esdevingué icona de la mobilització popular contra el franquisme, gràcies a la seva participació com a miliciana en els primers combats de la guerra civil española. Sent exemple per a moltes companyes, refusant el paper tradicional atribuït a les dones durant la primera meitat del segle XX.