Després d’algun entrebanc i més feina de la que ens pensàvem, per fi hem aconseguit canviar oficialment i a tots els efectes la denominació de l’associació a AFA. Si teniu interès en el perquè d’aquest canvi podeu consultar aquest document preparat per l’Associació d’Atenció a la Diversitat Familiar:
Moltes gràcies a tots per fer un pas més en pro d’una societat més inclusiva.
29 de març de 2020
Què passaria si al conte del famós flautista hi hagués una nena sorda?
La Clara i el Bruno són germans. Són dos dels nens que van viure allò que va passar a la ciutat
d’Hamelín. Ara ja són grans i un personatge estrany els ha demanat d’explicar-ho de nou.
De vegades cal tornar al passat per posar les coses a lloc.
Objectes, paraules, llengua de signes, un DJ particular, silenci… i els avantatges de tenir
desavantatges. Un espectacle al voltant de les altres capacitats i les coses que no es diuen…
que acaben surant a la superfície.
Per a més informació consulteu el web del Centre Cívic Tomasa Cuevas:
www.ajuntament.barcelona.cat/ccivics/tomasacuevas
5 d’abril de 2020
Per a més informació consulteu el web del Centre Cultural La Casa Elizalde:
17 de maig de 2020
Dos viatgers infatigables, estranys i extravagants arriben a l’escenari programats per fer riure.
Com dos homes orquestra, despleguen les seves millors habilitats: fan música impossible,
fan teatre reciclàssic, fan l’animal i, fins i tot, ens avancen el futur en viu i en directe.
Per a més informació consulteu el web del Centre Cívic Tomasa Cuevas:
www.ajuntament.barcelona.cat/ccivics/tomasacuevas
Ens passa a tots: la placeta dels avis, el parc del CAP, els gronxadors del mercat… ens fem nostres els espais públics, ens hi identifiquem i ens els apropiem batejant-los al nostre gust. Però valdria la pena, un cop l’any, aixecar el cap, mirar les plaques i descobrir alguns dels noms que porten aquests refugis dedicats al lliure albir de les nostres criatures al barri.
Aquestes són les nostres PLACES FORTES:
Dona ambiciosa i tenaç, va dirigir com a Presidenta del Consell d’Administració de Biada Elizalde y Cía. marca catalana d’automòbils i motors d’aviació. Durant la seva presidència es van produir grans canvis orientats a la modernització en la companyia. Materialitzant-se finalment en un gir en l’orientació del negoci, deixant de banda els motors d’automòbils, per centrar-se únicament en el sector de l’aviació.
Il·lustradora i pintora, se la considera la precursora de l’Art Déco a Catalunya. Filla del pianista i compositor Isaac Albéniz, visqué i es formà a les principals capitals europees, arribant a parlar entre set i vuit idiomes. Implicada sempre en els ambients intel·lectuals i culturals de l’època, va ser una artista polifacética. Sent un dels principals temes de la seva obra: els retrats de joves modernes, que transportaven a un ambient culte i elegant, representant un nou model de dona en cerca de la seva llibertat.
Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta. En la seva obra analitza la situació de la dona en la societat de l’època tot i que, com altres escriptores del seu temps, va haver d’amagar la seva identitat sota el pseudònim de Víctor Català. La seva segona novel·la, Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme i traduïda a més d’una dotzena d’idiomes, explica com la seva protagonista, Mila, lluita contra el seu entorn social buscant la seva pròpia veu. La Caterina és un referent indiscutible per a la llarga tradició d’escriptores en llengua Catalana.
Comtessa de Provença i reina consort de Nàpols i Sicília, fou l’última comtessa catalana del comtat. Es deia que era posseïdora d’una bellesa encisadora, així com d’una forta personalitat, empenta i una gran fermesa. Aprofità que el seu marit hagués de marxar a fer la guerra a la croada d’Egipte, per governar Provença amb gran encert, lluny de la seva ombra.
Constança d’Aragó i d’Entença, princesa d’Aragó i reina consort de Mallorca, filla d’Alfons III el Benigne de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller, Teresa d’Entença del llinatge dels Entença, germana de Pere el Cerimoniós (entre d’altres), esposa de Jaume III de Mallorca, néta de Jaume II d’Aragó El Just i besnéta de Jaume I d’Aragó El Conqueridor. Amb tot això al damunt, la Constança encara va aconseguir trobar temps per dedicar-se a la seva gran passió: la poesia, essent la única poetessa en formar part de important Cançoner Vega-Aguiló de poesia catalana i occitana medieval.
Religiosa francesa fundadora del Sagrat Cor de Jesús. Nascuda durant la Revolució Francesa, va ser una dona carismàtica, bolcada en el proïsme i oberta als nous temps. Va prendre partit a favor de l’educació de les noves generacions de dones a través de la formació en humanitats, arts, idiomes i esport. A la seva mort, més de 9.000 alumnes eren educades en centres oberts per ella.
Escriptora i activista social francesa, considerada una de les fundadores del feminisme modern. Després d’un viatge al Perú buscant les seves arrels, es divorcia del seu marit que intenta assessinar-la sense èxit. Un cop recuperada la normalitat, va empendre varies campanyes per tot França a favor de l’alliberament de la dona, els drets dels treballadors i en contra de la pena de mort, convertint-se en la primera dona en parlar del socialisme (arribant a influenciar a Karl Marx). Seva és la consigna: “Proletaris del món, uniu-vos.”
Fou considerada una nena prodigi, concertista d’arpa i compositora, amb catorze anys ja era rebuda amb honors als millors teatres i salons de la noblesa d’arreu del món. Entre els seus admiradors hi constaven Lizt, Wagner o Strauss. La Clotilde, dona amb un gran compromís social, va aprofitar aquesta fama mundial per lluitar contra les injustícies i les desigualtats. Va ser una destacada antiesclavista, activista contra la pena de mort, formà part d’una associació de dones per la pau i va crear i inaugurar l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per la Dona. Amb molta clarividència va crear els Asils Internacionals de Lactància, embrions del que (molts anys després) arribaran a ser les escoles bressol.
L’Anaïs va ser la primera fotògrafa professional de Catalunya, de les primeres a realitzar daguerreotips i es va especialitzar en targetes de visita. Definida com a dona extremadament enèrgica per qui la va conèixer, a l’Anaís hem d’agrair-li que fes arribar de seguida el flamant cinematògraf dels germans Lumiere a Barcelona el 1896, fent gala d’una finíssima visió de futur. Va conduir amb fermesa un exitós negoci fotogràfic familiar al llarg de tres generacions. Al seu darrer adéu, amb 82 anys, hi van assistir 45 nets i 18 besnéts!
Jove de fortes conviccions, no va dubtar en deixar la sastreria familiar per creuar mig món fins a Moscou per formar-se. De tornada, participà en la creació del Partit Comunista Català (PCC), Joventuts del qual fou nomenada Secretaria General. Esdevingué icona de la mobilització popular contra el franquisme, gràcies a la seva participació com a miliciana en els primers combats de la guerra civil española. Sent exemple per a moltes companyes, refusant el paper tradicional atribuït a les dones durant la primera meitat del segle XX.
Com deia l’escriptor mexicà Sergio Pitol, “un és els llibres que ha llegit”. Els contes fan volar per móns desconeguts, desperten la imaginació i són una font d’inspiració i creació. Però, sobretot, les històries contades són transmissores de valors alhora que fan reflexionar i créixer.
Massa sovint, però, els contes que expliquem als nostres fills encara reflecteixen models sexistes i estereotips de gènere. La Llegenda de Sant Jordi n’és un bon exemple: l’home, el Cavaller valent, forçut i aventurer, que ha de salvar la princesa dèbil i fleuma de ser devorada pel Drac.
Com que els contes tenen aquest potencial de fer volar la imaginació i on tot és possible, oferir històries sensibles i que realcin valors com la solidaritat, el respecte, la bona convivència, la diversitat, l’amor (no romàntic) i la tolerància és una bona manera de construir plegats una societat lliure i millor, on tothom pugui decidir com i amb qui vol viure des del respecte i l’empatia.
Amb aquest objectiu, la comissió d’Inclusió ofereix un llistat de contes per celebrar un Sant Jordi més conscient i reflexiu i més feminista.
La FaPaC ha presentat al Departament d’Ensenyament un document d’al·legacions amb les seves propostes perquè siguin tingudes en compte en l’elaboració del nou Decret que ha de regular el servei de menjador escolar.
En el marc del procés de consulta prèvia a l’elaboració del nou decret per regular el servei de menjador escolar, la FaPaC ha recollit en un document d’al·legacions les propostes que considera prioritàries treballades des de la comissió de menjadors escolars de la federació.
D’acord amb el que es desprèn de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC), el servei de menjador escolar s’emmarca en el deure que correspon als poders públics de garantir l’exercici del dret a l’educació, removent els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i promovent les condicions perquè la igualtat en l’exercici d’aquest dret sigui real i efectiva. En aquest sentit, des de 1996 s’ha fet palesa la necessitat socioeducativa que cobreix el servei de menjador escolar.
Per l’anterior, des de la FaPaC, estem d’acord amb el Departament d’Ensenyament de la necessitat de regular de forma eficient aquest servei, i amb aquesta finalitat hem fet les següents propostes:
1. En tant que el servei de menjador és un servei emmarcat dintre del dret a l’educació i aquest dret, en el nostre sistema, és universal i gratuït, considerem imprescindible que el servei de menjador es presti mitjançant la modalitat de gestió directa per part del Departament d’Ensenyament, consistent en l’elaboració per personal laboral contractat per la Generalitat de Catalunya dels menús a les dependències del centre escolar, així com del monitoratge necessari per cobrir les necessitats de l’alumnat.
2. En el cas que la universalització i gratuïtat del servei de menjador no es pugui garantir de forma immediata, les famílies organitzades en entitats provades sense ànim de lucre seran les responsables de la contractació i gestió integral del servei, autoritzades a l’efecte pel Departament d’Ensenyament i, si s’escau, podrà establir fórmules de col·laboració mútua.
3. El Servei de Menjador ha de formar part del projecte educatiu del centre i s’ha d’integrar en el currículum educatiu i la dinamització d’altres recursos pedagògics existents al centre per part del personal encarregat d’acompanyar els alumnes en l’horari de menjador.
4. L’horari en el qual es presta el servei de menjador se l’ha de reconèixer com a Temps Educatiu.
5. S’ha d’establir obligatòriament una comissió de menjador en el Consell Escolar de Centre.
6. La ràtio de monitor-alumne per a una bona prestació del servei ha de ser la següent:
a) educació infantil: 1 monitor cada 10 alumnes
b) primària: 1 monitor cada 15 alumnes
c) secundària: 1 monitor cada 25 alumnes
d) Nens amb Necessitats Educatives Especials: imprescindible la figura del vetllador/a per cada nen.
7. Monitoratge del servei de menjador: Han de ser educadors amb la formació específica necessària per poder atendre les necessitats dels alumnes durant el temps del servei.
8. Elaboració dels menús: l’alimentació ha de ser equilibrada i supervisada per nutricionistes experts que confeccionin els menús amb aliments de proximitat, ecològics i de temporada.
9. S’ha d’establir un òrgan de control extern, depenent del Departament d’Ensenyament, que supervisi el servei de menjador i on els usuaris es puguin adherir quan hi hagi incompliments en la prestació del servei de menjador. Aquest òrgan ha d’estar compost amb membres del Departament de sanitat competent.
Més informació al web de la FAPAC
• La Fapac alerta que el nou Decret de Servei de Menjador Escolar agreujarà més l’oligopoli dels grans grups del sector del càtering
• El preu màxim, que fixa el nou Decret de Servei de Menjador Escolar, que haurà de pagar al dia una família per cada alumne no inclou el personal especialitzat que requereix l’alumnat amb Necessitats Educatives Específiques per poder dinar a l’escola, un dret que recull el Decret d’Educació Inclusiva
• La comunitat educativa lluita des de fa anys per considerar el temps del migdia (quasi un terç de la jornada escolar) com una part integral del desenvolupament educatiu de l’infant. Són moltes les veus de famílies, professorat i professionals de l’educació que coneixen la importància que suposa l’espai de lleure pel desenvolupament relacional de l’infant, fonamentalment perquè esdevé el seu principal espai de cures, d’aprenentatge sobre resolució de conflictes i d’experimentació social
El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya està preparant un nou Decret de Servei de Menjador Escolar que declara l’espai migdia com un servei complementari i sotmès a la Llei de Contractes del Sector Públic, segons la qual només hi poden concórrer empreses privades a través de concurs públic. La Conselleria encapçalada per Josep Bargalló (ERC) ha fet públic un esborrany del Decret que ha estat àmpliament criticat per diferents entitats de la comunitat educativa. “És de les úniques propostes que recordo amb què ningú hi està favor”, etziba Ramon Font, portaveu nacional del principal sindicat de treballadores de l’educació, l’USTEC-STEs. Tanmateix, el Govern té la intenció que s’aprovi i pugui entrar en vigor abans de l’inici del curs 2019-20.
Un dels canvis importants respecte a l’actual decret 160/96 de regulació del menjador escolar és que es prescindeix de les AMPA/AFA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes i Associació de Famílies d’Alumnes) i de la gestió directa de l’administració com a opcions per gestionar el servei menjador. Les úniques vies disponibles de gestió seran el Consell Comarcal o l’ajuntament, o bé la Direcció del Centre; i serà sempre indirecta mitjançant l’adjudicació per concurs públic. Tanmateix, el cost integral del servei seguirà recaient en les famílies. L’escenari ha generat molta polèmica, ja que entitats com la FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya) alerten que el concurs públic “agreujarà més l’oligopoli dels grans grups del sector del càtering”, que actualment ja gestiona bona part dels 2.000 menjadors escolars. “Empreses com Eurest Colectividades SL (de la multinacional britànica Compass Group), SERHS (de capital català), Serunión (de la multinacional francesa Elior Group SA) i la multinacional danesa ISS, només busquen el lucre” denuncia Belén Tascón, presidenta de la FaPaC. Per Tascón ho fan “en detriment de les condicions laborals del personal de monitoratge i cuina i de la qualitat educativa i alimentària dels infants.” La FaPaC també lamenta, sobretot, que “l’administració defensi convertir el servei de menjadors, que anualment mou més de 400 milions d’euros –xifra que pujaria més d’aplicar-se el nou decret–, en un negoci per a grans empreses costejat íntegrament per les famílies.” En la mateixa línia, Ramon Font no està d’acord amb què es contracti a través de la llei de contractació si ho han d’acabar pagant els particulars.
Entitats com la FaPaC alerten que el concurs públic “agreujarà més l’oligopoli dels grans grups del sector del càtering”, que actualment ja gestionen bona part dels 2.000 menjadors escolars
Al seu torn, tant USTEC-STEs com la FaPaC es mostren sorpresos per la resposta de la conselleria d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’hora de negociar, ja que, segons declaracions de Lidon Gasull, directora tècnica de la FaPaC, “és el primer cop que ens trobem que la Conselleria és capaç de mentir públicament en avergonyir-se de certes coses per rentar-se’n les mans. Però després, quan ens asseiem a la taula de negociació, tenen un discurs completament invers, inflexible, condescendent i, fins i tot, amenaçador”. Gasull ho compara amb anteriors governs i assegura que això no passava ni amb el PdeCat: “Si bé els objectius eren els mateixos, almenys anaven de cara.”
Diverses entitats i sindicats de la comunitat educativa, organitzacions de defensa dels drets de la infància i del dret a l’alimentació es van reunir el passat 4 d’octubre per preparar el manifest de la campanya “Tombem el Decret Menjadors”, amb la intenció de pressionar el Conseller d’Ensenyament Josep Bargalló i fer enrere la proposta. El manifest es farà públic en una roda de premsa la setmana del 6 de novembre, i s’espera que s’hi sumin encara més entitats i organitzacions. De moment, la campanya compta amb el suport de diverses AFA (Associació de Famílies d’Alumnes), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, Justícia Alimentària Global, el Grup d’Ajuda Mútua Inclusiva de Catalunya (GAMIN) i pràcticament la totalitat d’organitzacions del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE).
L’escola inclusiva en retrocés
El nou decret fixa en 6,80 euros el preu màxim que haurà de pagar al dia una família per cada alumne si vol utilitzar el servei menjador, un increment respecte els 6,20 euros que paguen actualment i allunyant-se dels 4 euros que recomana la FaPaC. De pagar el preu màxim, estaríem parlant de 300 euros al mes per una família amb dos infants.
El preu màxim, però, no inclou el personal especialitzat que requereix l’alumnat amb Necessitats Educatives Específiques (d’ara en endavant NEE) per poder dinar a l’escola, un dret que recull el Decret d’Educació Inclusiva però que, a la pràctica, no està sent garantit per part del Departament. El Decret d’Educació Inclusiva, vigent des de l’octubre de 2017, diu garantir que tots els infants tenen dret l’educació a l’escola pública i inclusiva, i pretén traslladar tots els recursos dels Centres d’Educació Especial a l’Escola Pública. Tanmateix, la FaPaC denuncia que l’administració no facilita un educador especial per les hores de menjador, com sí que es fa als Centres d’Educació Especial. En els millor dels casos, ofereix una plaça de vetlladora, figura que està substituint poc a poc la de l’educadora especial, com a suport per a l’alumnat amb NEE. Paral•lelament, les ràtios d’alumna-monitora que proposen ambdós decrets menjador són insostenibles per poder atendre adequadament l’alumnat: “estem parlant d’un mínim garantit d’un monitor per cada trenta alumnes a primària i cada quaranta a secundària, i qualsevol suport addicional se suma al preu que ha de pagar cada família,” afegeix Lidon Gasull, directora tècnica de la FaPaC.
En conclusió, el cost del personal addicional acaba sent assumit per l’escola, en forma d’un increment del preu mitjà –que pot superar el màxim establert per la Generalitat–, o, fins i tot, recaure exclusivament a la mateixa família. Aquesta situació genera que no totes les famílies es puguin permetre fer ús del servei de menjador i que, fins i tot, part d’aquest alumnat acabi quedant-se a casa a la tarda en no comptar amb ningú que pugui acompanyar-los de tornada, perdent així part del seu dret a l’educació.
El preu màxim que haurà de pagar al dia una família per cada alumne no inclou el personal especialitzat que requereix l’alumnat amb Necessitats Educatives Específiques per poder dinar a l’escola, un dret que recull el Decret d’Educació Inclusiva
Per visibilitzar i denunciar la situació d’expulsió de l’alumnat amb NEE de l’escolarització pública, la FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya) ha llançat la campanya “Escola inclusiva, menjadors inclusius.” Alerten, també, que aquesta situació s’agreujarà d’entrar en vigència el nou Decret de Servei de Menjador Escolar. Com a tret de sortida de la campanya, la FaPaC va fer arribar una carta adreçada personalment al Conseller d’Ensenyament Josep Bargalló (ERC) el 12 de setembre de 2018, primer dia de l’actual curs escolar. A la carta es recollien una sèrie de demandes que concloïen amb la crida a aturar el nou decret i a replantejar un nou escenari de servei menjador de forma conjunta amb la comunitat educativa.
Belén Tascón denuncia que “el Departament estigui incomplint la llei sistemàticament pel que fa a l’aplicació del Decret d’Educació Inclusiva”. Des de la FaPaC asseguren que cada cop estan rebent més queixes, demandes i denúncies de famílies afectades. “En ser una minoria, a l’alumnat amb NEE no se li destina recursos. No tenen suport de l’administració, que delega la responsabilitat de fer-se’n càrrec a les escoles o a les AMPA/AFA. La gestió de la seva inclusió, per tant, acaba realitzant-se a nivell micro i, degut a la limitació de recursos de què disposen algunes escoles, acaba agreujant considerablement la situació d’exclusió d’aquestes persones.”, explica Tascón. També apunta que el nou Decret de Servei de Menjador Escolar “encara empitjorarà la situació” i per evitar-ho, la FaPaC està disposada a arribar fins al final: «hi ha un incompliment legal, no hi ha excusa que valgui. Si no ens fan cas, interposarem les demandes pertinents per tal de pressionar l’administració.”
De la lògica de servei menjador a la d’espai migdia
Les famílies (a través de les AMPA/AFA) i la comunitat educativa en general, fa més de quatre anys – des de la posada en marxa dels acords marc del 2014, durant el Govern d’Artur Mas, per intentar modificar el decret del 96 cap a l’externalització del servei– que lluiten per superar la concepció de l’espai migdia com un servei complementari a l’educació. Per contra, demanen començar a considerar el temps del migdia (quasi un terç de la jornada escolar) com una part integral del desenvolupament educatiu de l’infant. Són moltes les veus de famílies, professorat i professionals de l’educació que coneixen la importància que suposa l’espai de lleure pel desenvolupament relacional de l’infant, fonamentalment perquè esdevé el seu principal espai de cures, d’aprenentatge sobre resolució de conflictes i d’experimentació social.
Des de la coordinadora SOS Menjadors Escolars Públic –on s’hi integren famílies d’alumnes, sindicats d’estudiants i de docents, ONG’s vinculades al món educatiu i amb la justícia alimentària– s’estan redactant les bases d’una Iniciativa de Legislació Popular (ILP) anomenada “Temps de migdia i menjador als centres escolars de titularitat pública”, i han posat en marxa una campanya per proposar una moció per demanar l’aturada del Decret de Servei de Menjador Escolar a cada plenari municipal o consell comarcal. Jordi Estarlich, coordinador de la Plataforma, subratlla que “és un dels majors conflictes que es recorden entre famílies i el Departament arreu de Catalunya”. De moment s’han aprovat divuit mocions, tres han estat rebutjades i disset estan pendents de dirimir-se.
Article publicat el 30 d’octubre de 2018 a La Directa
La iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, “Barcelona Esport Inclou”, busca aconseguir que la pràctica d’activitat física es pugui fer sense límits i sense barreres, promovent l’esport inclusiu, on tothom hi té cabuda, ja que el dret a participar-hi és universal.
Aconsegueix més informació en el següent link: barcelona.cat/lesportinclou
