CAD – Comissió d’Atenció a la Diversitat
A la Comissió d’Atenció a la Diversitat del centre hi participen l’equip directiu, els docents especialitzats en atenció a la diversitat (mestres d’educació especial, orientador del centre, professorat de pedagogia terapèutica, mestres de reforç, professorat de l’aula d’acollida, professionals de la SIEI), el psicopedagog de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els coordinadors o representants dels diferents equips docents o cicles, segons l’etapa educativa. És l’espai institucional en el qual es planifiquen les mesures de centre per atendre la diversitat de l’alumnat, es fa el seguiment d’aquestes mesures, es revisen i es promouen canvis per millorar els resultats, l’acollida i l’èxit de tot l’alumnat.
CDIAP – Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç
Els CDIAP s’adrecen als infants que es troben en situacions com aquestes i a les seves famílies:
- Infants que en condicions normals no necessiten aquesta atenció, però el medi familiar i social en què viuen poden fer-la necessària.
- Infants que en condicions normals no arriben a un desenvolupament adequat a la seva edat i, per tant, necessiten una atenció per aconseguir-ho.
- Infants que presenten malformacions evidents, defectes congènits, lesions cerebrals de qualsevol origen i d’altres anomalies.
- Es prioritza l’atenció als infants de menys de tres anys i als infants amb afectació greu, sense perjudici del caràcter universal dels serveis d’atenció precoç.
CSMIJ – Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil
El CSMIJ és un servei sanitari destinat a proporcionar assistència ambulatòria especialitzada en salut mental a la població infantil i juvenil. Els equips que presten aquesta atenció són multidisciplinàries i estan formats per psiquiatres, psicòlegs/es, treballadors/es socials i personal d’infermeria, entre d’altres.
DICTAMEN d’escolarització
El dictamen d’escolarització és un informe específic que s’elabora per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques. És un document oficial que estableix diverses mesures i propostes:
- D’una banda “certifica” que un/a alumne/a presenta necessitats educatives específiques.
- Especifica quins són aquestes necessitats especials.
- Dictamina quins són els recursos humans i materials extraordinaris que necessita.
- I finalment, proposa a l’Administració Educativa quina és la modalitat d’escolarització més adequada per a aquest/a alumne/a, en funció de les seves necessitats específiques.
Dislèxia
La Dislèxia és una dificultat específica d’aprenentatge l’origen del qual és neurobiològic. Es manifesta en l’aprenentatge de la lecto-escriptura, presentant dificultats en el procés lector, com també en l’escriptura i en l’ortografia i, en general, amb tot el que tingui a veure amb la descodificació dels símbols que nosaltres mateixos hem creat per a la nostra comunicació (les lletres i els nombres). És independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional, i es dóna malgrat una intel·ligència normal o per sobre de la mitjana.
Tota persona amb dislèxia pot arribar a l’aprenentatge de la lecto-escriptura si se li brinda una metodologia adequada i d’acord a la seva forma diferent de percebre el món dels símbols. Per això, resulta de vital importància un diagnòstic precoç que permeti intervenir al més aviat possible en el procés d’aprenentatge, evitant així que es desenvolupin efectes secundaris més difícils de tractar, com la depressió i la inhibició progressiva, conseqüències d’un tractament inadequat degut, principalment, al gran desconeixement i desinformació existent en la nostra societat.
Diversitat funcional
Diversitat funcional és un terme alternatiu al de discapacitat que ha començat a utilizar-se a l’Estat espanyol a iniciativa dels propis afectats. El terme va ser proposat al Foro de Vida Independiente del mes de gener del 2005, i pretén substituir a altres la semàntica dels quals pot considerar-se pejorativa, tals com “discapacitat” o “minusvalidesa”. Es proposa un canvi cap a una terminologia no negativa, no rehabilitadora sobre la diversitat funcional.
Existeixen moltes paraules àmpliament utilitzades en diferents àmbits per denominar al col·lectiu de persones amb diversitat funcional. La més utilitzada a l’Estat espanyol és “minusvàlid”: tant en els mitjans de comunicació com en els carrers, les persones amb diversitat funcional formen part d’un col·lectiu “menys vàlid”, o que “val menys”.
Amb el terme diversitat funcional es proposa una nova visió que no és negativa, que no implica malaltia, deficiència, paràlisis, retard, etc., independentment de l’origen patològic, genètic o traumàtic de la diversitat en qüestió. No obstant, no es nega el fet que es parla de persones que són diferents de la norma estadística i que, per aquest motiu, realitzen algunes de les seves funcions de manera diferent a la mitjana de la població.
EAP – Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògica
L’EAP dóna suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als i les alumnes que presenten necessitats educatives específiques, així com a les seves famílies.
NESE – Necessitats Específiques de Suport Educatiu
Els alumnes amb necessitats educatives especials de suport educatiu (NESE) són aquells alumnes que requereixen una intervenció diferenciada a l’ordinària ja que, tenint unes capacitats cognitiva/intel·lectuals mitjanes, representen dificultats en una o diverses matèries per diverses condicions.
Els tipus de NESE són: https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/atencio-educativa-als-alumnes/nese/
Dins de les NESE hi ha les NEE: quadre_nese
NEE – Necessitats Educatives Específiques
S’entén per necessitats educatives específiques (NEE) aquelles afectacions temporals o permanents, com ara discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, sobredotació o condicions associades a la història educativa i escolar de l’alumnat, que requereixen una atenció escolar especialitzada.
INCLUSIÓ escolar
La inclusió escolar fa referència a la manera de tractar a tot l’alumnat amb equitat, valorant les diferències de forma positiva, com quelcom valuós i positiu per a tots. Parlem d’inclusió quan tot l’alumnat hi participa activament dins d’aquest entorn.
PI – Pla individualitzat
Pla individualitzat és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes, perquè puguin aprendre i participar en la vida del centre educatiu.
SIEI – Suport intensiu escolarització inclusiva
Els suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI), abans USEE; són dotacions extraordinàries de professionals que s’incoporen a les plantilles d’escoles i instituts com a recursos intensius per atendre l’alumnat amb necessitats educatives específiques que ho necessitin.
El SIEI és un recurs per al centre, que se suma als suports universals i addicionals per a la inclusió.
Adreçada a l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de limitacions molt significatives, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, els quals requereixen al llarg de tota l’escolaritat mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i aprendre.
L’atenció de l’alumnat que rep aquest suport és responsabilitat de tot l’equip docent i en concret del tutor del grup de referència. L’alumne/a ha d’anar al seu grup de referència, i és aquest espai que ha d’adaptar-se a les seves necessitats.
La proposta d’escolarització respon a l’informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatives elaborat per l’EAP per a l’alumnat escolaritzat des del 2n cicle d’educació infantil fins a 4rt d’ESO, al llarg de l’escolarització i en qualsevol etapa.
- Documentació administrativa i expedient acadèmic de l’alumnat. L’alumnat que rep el suport SIEI ha de disposar del dictamen i/o informe de reconeixement de necessitats educatives específiques elaborat per l’EAP i el Pla de suport individualitzat (PI). La documentació administrativa restant serà la mateixa que per a l’alumnat en general.
- Avaluació. L’alumnat amb pla de suport individualitzat ha de ser avaluat en les comissions d’avaluació del seu grup-classe o grup d’alumnes, en referència als criteris d’avaluació descrits en el seu PI.
Correspon als serveis territorials assignar les SIEI. En el cas que el centre disposi d’aquest recurs, el Departament d’Ensenyament assigna el nombre de professionals adients per a l’atenció de l’alumnat. Les funcions dels professionals queden recollides en: Documents per a l’organització i la gestió dels centres.
L’organització dels suports s’emmarca en el plantejament global que fa el centre per l’educació inclusiva de l’alumnat. Correspon a l’equip directiu, amb la col·laboració de la comissió d’atenció a la diversitat (CAD), determinar els criteris i la gestió dels recursos d’atenció a la diversitat de l’alumnat, amb la finalitat d’aconseguir el màxim nivell de participació i d’aprenentatge de l’alumnat del grup de referència. És important la implicació del claustre i el consell escolar.
Els centres compten amb l’assessorament de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).
Les famílies han d’estar informades de la proposta d’escolarització, i col·laborar en l’elaboració del PI.
TEA – Trastorn de l’Espectre Autista
El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn neurològic que afecta la percepció i al processament de la informació. Es presenta amb una prevalença d’1 de cada 100 naixements i és quatre vegades més freqüent entre els homes que entre les dones.
El diagnòstic de TEA inclou un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de comunicació, llenguatge i relació social, i que sovint manifesten interessos restringits i conductes repetitives i estereotipades.
El trastorn autista es fa evident abans dels tres anys, encara que sovint es diagnostica més tard. En alguns casos, pot no ser detectat fins a l’edat escolar obligatòria. No obstant això, els instruments de detecció primerenca i diagnòstic específics permeten identificar-lo ja abans del segon any de vida.
Avui en dia s’ha demostrat que una detecció precoç, una intervenció psico-educativa especialitzada i amb la intensitat necessària i els suports adequats, milloren molt significativament el pronòstic i la qualitat de vida de les persones amb TEA, ja que els permeten adquirir habilitats comunicatives i de relació i desenvolupar un major grau d’autonomia personal.
El TEA és un trastorn permanent que persisteix al llarg de la vida. Les persones amb TEA són ciutadans de ple dret especialment vulnerables per la seva diversitat. Cal doncs garantir-los els suports necessaris en tots els àmbits per a la inclusió educativa, laboral i social.
TEL – Trastorn específic del llenguatge
El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), abans anomenat Disfàsia, és una dificultat amb el llenguatge que no és causada per cap dèficit evident en l’àmbit neurològic, sensorial, intel·lectual o emocional, i que pot afectar el desenvolupament del vocabulari, la gramàtica i les habilitats de conversa.
Existeix gran variabilitat pel que fa als problemes i casos que es consideren com a TEL però podem considerar com a característiques generals les següents:
Hi ha un nivell lingüístic inferior a l’esperat pel grup d’edat (es considera que ha d’existir un retard de com a mínim 12 mesos, o de com a mínim 1,25 desviacions típiques per sota de la mitjana de la població normal en un test de llenguatge).
El/la nen/a presenta un desenvolupament normal en l’àmbit cognitiu, social, d’autoajuda i motor.
No existeixen dèficits sensorials ni alteracions cerebrals associades.
Els dèficits afecten a la competència lingüística (comprensió i producció), però no a la comunicativa; és a dir, que els infants amb TEL solen mantenir una intenció comunicativa important.
El problema és evident des de les primeres etapes de l’adquisió del llenguatge (2-3 anys).
Els dèficits tenen un caràcter evolutiu, de manera que si no es realitza una intervenció adequada, els problemes solen empitjorar amb el temps i els infants poden acabar rebent un diagnòstic més sever (retard cognitiu, autisme, etc.).
En definitiva, no existeix una causa coneguda que pugui explicar la gravetat del retard en el llenguatge.
VETLLADOR/A
Donen suport a l’autonomia dels infants amb un alt grau de dependència, per tal que puguin participar en totes les activitats i realitzar els seus tractaments específics en el centre docent.